Una hipoteca a 40 anys

Això és el que suposarà per a la nostra generació, la dels joves, l’aprovació d’aquest Estatut en les condicions actuals. L’expresident Pujol ja ha dit que el nou text només ens servirà per uns pocs anys. El que no ha dit és que representa que haurem de fer quan d’aquí 5, 6 o 7 anys ja ens hagi tornat ha quedar curt i no ens sigui una eina útil per resoldre els problemes de la societat catalana. Quan el finançament negociat no cobreixi ni una quarta part de l’espoli que patim, llavors que? Què farem si a Madrid governa un PP (o un PSOE) en majoria absoluta? O si l’equilibri de forces del Parlament es contrari a una nova reforma?

Des de les JERC de Barcelona no ens podíem quedar palplantats veient aquest panorama, no només com a independentistes d’esquerres, sinó simplement com a jovent que ens sofrirem les conseqüències. Per això avui hem iniciat la campanya “El jovent català prenem la paraula: SOM UNA NACIÓ!!”. Amb la imatge irònica d’un bitllet i acompanyat d’un seguit d’accions que aniran arribant volem mobilitzar als i les joves de Barcelona perquè no es resignin a acceptar el futur que ens volen imposar i que ,juntament amb milers de persones, fem sentir el nostre rebuig el proper dia 18, en la manifestació de la plataforma Tenim el dret a decidir.

Blocs, socialistes i el català

El món dels blocs esta en expansió, i especialment els de temàtica política. He volgut fer un petit experiment sociològic, per pura i simple curiositat, he passejat per tots els blocs de membres de les Joventuts Socialistes que he trobat (utilitzant l’excel·lent directori del bloc d’en Saül Gordillo) per tal de fixar-me amb quin idioma estaven escrits.

Els resultats són els següents:

Català: 20%

Castellà 44%

Bilingües: 36%

No se perquè m’ha sorprès, ja hauria de saber que això del català és molt provincià, perquè posar-nos barreres si parlant en castellà ens entenem la mar de bé i tots som feliços? Mira que pensar que per estar a Catalunya la gent farà servir l’idioma propi del país, a vegades no se on tinc el cap.

En el punt tres de las seva declaració de principis es destaca la defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalanes, potser per començar podrien provar a utilitzar-la, comprovarien com no té cap efecte secundari negatiu en l’organisme.

27 anys d'un assassinat

Enmig del soroll de l’estatut no podem permetre que pasi desapercebuda una data molt especial, demà farà 27 anys de l’assassinat per part de la Guàrdia Civil de Martí Marcó i Bardelal (1959-1979), que havia estat militant de les JERC i de Terra Lliure entre d’altres (Estat Català, Agrupació Unitària d’Esquerres...). Una ràfega de metralladora quan fugien d’un control el va malferir, i hores després moria a l’hospital Clínic de Barcelona, tenia 20 anys.

Certament la situació en molts aspectes ha variat, i la Catalunya d’avui no és la mateixa que la que va viure ell. Per aquest motiu seria absurd que volguéssim jutjar l’opció que van prendre molts joves en aquells moments, la resistència armada, des de la perspectiva actual. No ens toca fer això, la nostra obligació és vetllar per tal que aquell període de la nostra història no resti oblidat i amagat. Amb aquesta intenció demà es farà, com cada any, el tradicional homenatge floral a d’indret on va ser ferit, la cantonada del carrer Bruc amb Diputació (20:00). Tot i els anys algunes coses no han variat, els militars continuen fent sentir la seva veu contra les decisions democràtiques, i l’estat Espanyol segueix impedint la lliure determinació del nostre poble, per tant la lluita no ha finalitzat, ni molt menys.

Un fet innegable és que en Martí Marcó va donar la seva vida lluitant per la llibertat del nostre poble, i per tant és de justícia retre-li l’homenatge que es mereix, no només amb l’acte de demà sinó en la nostra actitud diària. En aquets dies de renúncies i rendicions nacionals hem de mantenir la nostra fermesa més que mai, no podem permetre que la mort d’en Martí i de tans d’altres hagi estat en va, si a algú li tremolen les cames que pensi en el grau de compromís i valentia que va tenir el nostre company Martí en uns moments molt més difícils i foscos que els actuals.


Martí Marcó, ni oblit ni perdó!

Per un plat de llenties - II (recull de frases)

Riure per no plorar:

Montilla (PSC)

La definición de Catalunya queda igual que en el Estatuto de 1979.

Ibarra (PSOE)

«los nacionalistas han perdido»

"queda claro que solo hay una nación: la española, el resto son nacionalidades o regiones"

”tampoco han conseguido un sistema de financiación bilateral, al margen de la LOFCA”

Alfredo Pérez-Rubalcaba (PSOE)

Se estabiliza el sistema territorial que estableció la Constitución

Catalunya quedará definida como "nacionalidad" de manera "idéntica" a como lo hace el Estatuto de 1979

Manuel Chaves (PSOE)

“ el texto catalán, como cualquier otro, respeta la igualdad básica de todos los españoles, cualquiera que sea el territorio donde vivan o trabajen

Los criterios de financiación señalan que en España habrá un único modelo de financiación aprobado por todas las Comunidades autónomas en el Consejo de Política Fiscal y financiera.

Per un plat de llenties

El país a canvi d’una foto. Així de clar i català ho hem de dir, no hi ha cap altra justificació que pugui explicar l’indignant definició de Catalunya i el miserable finançament que CIU ha pactat amb el PSOE, i a sobre l’Artur Mas té la barra de dir que aquest serà un salt endavant per el país, i que més! Resulta que mentre ell feia aquestes declaracions el gran catalanista Rodríguez Ibarra en feia unes altres, on es felicitava per l’acord , ja que aquest mantenia un model únic de finançament i reforçava la idea que de nació només n’hi ha una, l’espanyola. Textualment ha declarat "pone de manifiesto, sin lugar a dudas, de que sólo hay una nación, la española". Doncs quin gran acord si senyor!

No entenc perquè s’ha hagut de perdre 2 anys negociant, pactant i treballant perquè el Parlament aprovés un nou Estatut potent. El que ha aconseguit CIU es podia tenir sense la necessitat de tanta parafernàlia, ja que l’únic que incorpora són uns augments percentuals en certs trams d’impostos, pel que fa al terme nació tot resta igual en l’articulat que l’any 79, però no només això, sinó que al preàmbul s’hi incorpora un text penós que dona mil voltes sense dir el que tots volíem: que som una nació!

Que el PSC se sotmetria al PSOE ho sabíem tots, però escoltant les declaracions dels últims mesos dels líders Convergents podies arribar a pensar que realment aquest cop apretarien fins al final i no cedirien en els seus posicionaments. Pur teatre, a l’hora de la veritat tan uns com els altres han tingut el mateix grau d’ambició, la de partit. Quin pecat històric deu haver comès Catalunya per haver de sofrir aquesta classe política?

Les JERC no hem trigat ni 24 hores a posicionar-se contra aquest acord ignominiós mitjançant un comunicat, que la sociovergencia d’aquest país es posi d’acord a l’hora de les rebaixes no significa que la resta de catalans ens ho quedem mirant callats. Si no hi ha manera de millorar el text actual s’haurà de votar NO a aquest , i fer-ho sense complexes, ja que no tenim perquè legitimar un estatut de fireta que no ens aporta cap avenç significatiu ni ens permetrà millorar les condicions de vida dels catalans i les catalanes.

Tampoc no se perquè ens estranya, és només un salt qualitatiu en la política de Convergència, fa uns anys es van vendre l’Ebre, ara simplement han venut el “pack” sencer.

Les dones no estan en venda!

La cadena de botigues Mango no ha tingut cap altra pensada que, per tal de promocionar les seves ofertes de rebaixes, elaborar uns aparador on apareixen un seguit de maniquins femenins entaforats dintre bosses de la compra. Aquest cas reflexa , un cop més, l’ús habitual que es fa en publicitat de la dona com a mer objecte de consum. Per sort no tothom està disposat a contemplar-ho impassible,les JERC-Barcelona vam realitzar el passat divendres una acció de protesta,davant una de les seves seus a l'Illa Diagonal, per tal de denunciar aquest fet i conscienciar la nombrosa gent que es va acostar per informar-se i recollir els tríptics informatius que repartíem.


Si voleu tenir més informació sobre les diverses formes que utilitza la publicitat per tal de perpetuar el model patriarcal de societat, us recomano que feu una ullada a la campanya que està duent a terme l’Assemblea de dones de les JERC ,sota el lema “La publicitat em discrimina,i a tu?”. Allà us podreu descarregar un interessant document que de ben segur us farà descobrir molts aspectes sobre els quals segurament no us hi havíeu parat a reflexionar mai.

Som una nació i tenim el dret de decidir

18 de Febrer: manifestació a Barcelona!

Web de la campanya

Malgrat tot guanyarem!

Només en un país com el nostre es podria trobar una imatge com aquesta. La pintada es troba situada just al costat d’una seu d’ERC a la ciutat de Barcelona. En primer lloc va aparèixer el text on se’ns acusa de botiflers, i poc després la consigna espanyolista. Resulta surrealista comprovar la confluència d’interessos existents entre l’espanyolisme més ranci i els que es consideren els únics posseïdors del veritable independentisme a l’hora d’atacar el projecte que representen les JERC i Esquerra Republicana.

L’esquerra independentista extraparlamentària demostra una miopia històrica constant, que actualment és tradueix en la incapacitat d’acceptar que precisament ,si l’independentisme ha augmentat de forma sorprenent als Països Catalans, ha estat en gran mesura gràcies al treball constant del partit que han decidit situar en el seu punt de mira. Però tot això no els importa, continuen atrapats en uns dogmes inamovibles, i unes consignes prefabricades, incapaços d’elaborar un projecte alternatiu creïble que doni respostes a les necessitats de la ciutadania. Tan de bo aconseguir la nostra llibertat fos tan fàcil com anar repetint constantment “Ni reformes ni estatuts: independència!”, però creure que aquesta serà la solució demostra un infantilisme preocupant.

La pintada dels espanyolistes és totalment comprensible. Esquerra fa por, fa molta por, i els espanyols ho han vist molt clar, només cal veure la tensió política originada des de l’entrada d’ERC al govern. No poden tolerar que la base social de l’independentisme d’aquest país augmenti ja que ,a diferència d’Esukalheria, no disposen de la coartada de la violència per tal de justificar la seva negació a la voluntat del nostre poble.

Tots sabem que el camí que ens ha de dur a la llibertat nacional i a la justícia social no serà planer, sofrirem atacs, insults i pressions, però com deien els Brams: malgrat tot, guanyarem!

Barcelona:les noves realitats

Aquest és el títol de la conferència que va pronunciar ahir al col·legi de periodistes l’alcalde Joan Clos, per tal de fer balanç del 2005. Evidentment es va dedicar principalment a fer-se “autobombo” i a passar de puntetes pels temes més conflictius, com ara els fets del Carmel. Cada dia que passa es fa més evident que és necessari un nou impuls en la dirreció del govern de la ciutat, el PSC ha esgotat el seu crèdit i les seves idees, i actualment dubto molt que tinguin clar quin és el seu model de ciutat i una estratègia per dur-lo a terme, més enllà de mesures puntuals de maquillatge que no són les que Barcelona necessita.

Hem de treballar perquè aquest canvi vingui impulsat des de les idees de l’esquerra, ja que és la única forma d’aconseguir una ciutat integradora, coherent i pensada per a TOTS els seus ciutadans i ciutadanes. Serà molt important que ERC augmenti el seu pes en el proper cicle electoral, per tal de poder arrossegar el nou govern, sigui quin sigui, cap al nostre model republicà de ciutadania.

Una anècdota molt significativa: a l’entrada l’alcalde va prometre a un grup de persones amb cadira de rodes que no tornaria a fer actes en aquell espai fins que no estigues adaptat. Poc després se’n va desdir i va manifestar als mitjans que la veritat és que no era bo fer promeses “a bote pronto”. Sense comentaris.

Esperem que a partir del 2007 l’únic Joan Clos que haguem de sentir sigui el de Minoria Absoluta.