Barcelona , 1714

dijous, de setembre 21, 2006

La Festa Major que volem

Les JERC-Barcelona hem fet un comunicat on al mateix temps que critiquem el format actual de la Mercè, exposem el model de Festa major que ens agradaria, més participatiu, més proper als barcelonins i barcelonines i amb la cultura catalana com a fil conductor.

També ens hem adherit al manifest impulsat per la CAL, Plataforma per la Llengua i el CIEMEN


El comunicat de les JERC-BCN

Les JERC-Barcelona hem constatat, un any més, la deriva comercial de la Festa Major, així com el seu desarrelament progressiu de les tradicions i cultura catalana, de les quals Barcelona, com a capital del País, n’hauria de ser el màxim exponent.

Creiem que aquest fet és fruit de l’esgotament del model de ciutat del PSC, que aplica el mateix format fallit del Fòrum a les Festes de la Ciutat, basat en grans esdeveniments recoberts d’un suposat disseny cosmopolita, però que en realitat reflecteixen un provincianisme molt allunyat de la riquesa de la ciutat de Barcelona. Evidentment dintre d’una Festa Major d’una ciutat rica i variada com Barcelona hi ha d’haver lloc per tot tipus d’actes, activitats i estils musicals, el que no pot ser és que al final la gran damnificada sigui sempre la cultura catalana en detriment de l’espanyola (només cal observar l’escassa presència de grups que actuen en la nostra llengua).

Creiem fermament que resulta possible combinar la modernitat i les noves expressions culturals de la nostra ciutat amb les activitats d’arrel més tradicional, utilitzant com a fil d’unió de les dues realitats la llengua pròpia del País, com a eina d’integració de tots aquells nous catalans que han fet de Barcelona la seva llar.

La única forma d’aconseguir tots aquets objectius és ampliant la presència de d’independentisme d’esquerres a l’Ajuntament, ja que només així es pot garantir un govern realment catalanista, progressista i proper a la ciutat.

Per tot això les JERC Barcelona demanem:

Que el PSC abandoni el seu fals cosmopolitisme i demostri el seu suposat catalanisme, no només amb paraules, sinó en la gestió diària de la ciutat, per tal que aquesta pugui exercir sense complexos com a capital d’un País i no com la capital d’una Autonomia.

Que en el procés d’elaboració de la Festa Major s’hi introdueixin canals de participació directa de la ciutadania, les associacions de veïns, les entitats juvenils, i tota la rica xarxa associativa de la que disposa la ciutat, amb l’objectiu de reformular l’actual model i fer-lo més proper als barcelonins i barcelonines.

Que la Festa Major de la capital de Catalunya serveixi com altaveu i plataforma per als grups musicals i la cultura catalana, ja que són els que més dificultats troben a l’hora de fer arribar les seves creacions al mercat. La Festa hauria de prestar especial atenció a tots aquells joves artistes i creadors de la ciutat enfront de les grans estrelles mediàtiques, ja que és una excel·lent ocasió per donar-los a conèixer.

Que s’aposti per descentralitzar les activitats de la Festa Major, acostant-les a la realitat de cada barri i fugint del format “macroconcert” on l’únic que es busca és reunir el màxim de nombre de gent sense cap altre criteri que l’estrictament comercial.

Etiquetes de comentaris: ,

dimecres, de setembre 20, 2006

ICV, l'esquerra intel·ligent?

Feu clic a la imatge per veure-la més gran

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, de setembre 14, 2006

Llums i ombres en clau juvenil de l'enquesta del CIS

El CIS ha tret un estudi post-referèndum de l’estatut, i una de les opcions que permet és observar els resultats segons franges d’edat. Crec que des d’una òptica de jovent independentista ens pot ajudar a esbrinar en quins aspectes la vam encertar a l’hora de fer arribar el missatge del NO i quins errors vam cometre, o com a mínim tenir una visió mínimament científica de com van reaccionar el jovent del nostre país davant l’estatut.

(Dels grups d’edat en que es classifica l’estudi ens fixarem en els dos primers (18-24) i (25-34), que tot i no encaixar al 100% amb la definició més acceptada de que és un jove s'hi acosta molt.)


OMBRES

1 – Interès en la campanya


Aquest és un aspecte molt important, si no aconseguim que els i les joves prenguem consciència de la importància que té la política per a tots nosaltres, per les nostres condicions de vida, pels nostres drets... no podrem preparar-nos per fer un salt endavant en les nostres aspiracions. Hem de combatre la idea que té l’establishment polític per la qual els joves simplement hem d’anar als concerts de Festa Major i no ficar-nos massa en la política, que ja ho farem quan serem “grans”. Hem de passar a ser elements actius de l’agenda política.

Els resultats en aquest aspecte són bastant descoratjadors, en un 70% la població de les nostres franges d’edat declara que va seguir la campanya amb molt poc o gens d’interès. Això reflecteix un allunyament clar entre el jovent i la forma tradicional de fer política. Hem d’apostar per la innovació, aprofundir en els nous mitjans de comunicació i saber captar amb més precisió quins són els interessos i les preocupacions dels i les joves del nostre país, i no només del nostre entorn més proper.


Com a conseqüència d’aquest fet l’abstenció entre els votants joves va ser força considerable, (36%). Una de les nostres tasques és aconseguir que tot aquest gruix de joves que no s’involucren en la política trobin en les JERC i ERC el seu espai, una altra manera d’entendre la política, més propera i en la que hi poden participar d’una forma molt més directa que en les altres opcions polítiques.


2 – Valoració de la campanya d’ERC

Si comparem la valoració que fan els joves de la campanya d’ERC els resultats no són desastrosos però no els podem considerar positius. Només un 13% del jovent la considera Bona o molt Bona, un 25% regular i un 32% dolenta o molt dolenta.

Tot i aquestes dades no crec que sigui just donar tota la culpa al partit, a l’hora de fer arribar el missatge als joves en campanya sempre hi ha un intermediari (ja que el 90% del jovent reconeix no haver anat a cap acte polític dels partits) i aquest intermediari s’anomena “mitjans de comunicació”, i sense cap mena de dubte han jugat un paper hostil a la posició d’ERC contraria a l’estatut.

Com ja comentava fa uns quants dies la Tenalla, la manca d’un espai de comunicació català (no un espai de comunicació espanyol a Catalunya) és un handicap important contra el que lluitem.


LLUMS


1 - Vot en el referèndum


Tot i les dades anteriors, la franja d’edat en que el NO va tenir un pes més important va ser en la franja jove, amb un 23 % de mitjana, per sobre de tota la resta de franges d’edat. Aquest fet és molt positiu, ja que a més com es pot comprovar en el següent punt va ser un vot jove en la línia que defensàvem les JERC.


2 - EL motiu del vot

Aquest apartat de l’enquesta és un dels que valoro més positivament, ja que un 42% reconeix que va votar NO perquè el tex definitiu no era l’aprovat en el Parlament. Només un anecdòtic 3 % de mitjana va votar NO perquè aquest poses en perill la “unidad de españa”, fet que demostra que com a mínim en la franja jove el PP té una implantació molt baixa (entre els 18 i 24 anys aquest percentatge arriba al 0%).


3 -Les retallades

La campanya del NO no pretenia només aconseguir un % elevat de vots en el referèndum (que també) sinó que anava més enllà, volia crear un estat d’opinió, una presa de consciència de l’estafa col·lectiva a que havíem estat sotmesos. Per aquest motiu les JERC i també Esquerra vam triar les estisores com a símbol de les retallades de l’Estatut.

Doncs bé, independentment del que haguessin votat aquesta idea clau ha calat fort, i en els joves un 50% està d’acord amb que aquest estatut ha estat molt retallat i no respon a les expectatives de Catalunya.


Aquest fet ens ha de donar esperances, la població no està tan adormida com ens volien fer creure, i malgrat que els missatges “és un petit avenç” o “votar NO és votar com el PP” tinguessin efectivitat a curt plaç, a la llarga hi ha una massa crítica important que a mesura que es vagin descobrint les mancances d’aquets estatut no dubtarà a assenyalar els culpables del text final: CIU i PSC, i serà llavors quan l’independentisme haurem de saber jugar bé les nostres cartes per recordar a tothom qui va ser l’únic que es va quedar sol defensant el text original, molt més ambiciós en tots els aspectes.


En termes militars (dels que no sóc precisament un gran seguidor) podríem dir que han guanyat una batalla, però queda molta guerra!


PD: L'estudi té unes 75 pàgines, i a part d'aquets indicadors n'hi ha moltíssims més, així que si algú si vol entretenir segur que en podrem extreure moltes dades més.

Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, de setembre 12, 2006

11 de Setembre

Després d'una petita pausa (de 6 mesos jeje) torno a publicar, aprofitant per penjar una foto de l'homenatge floral que vam fer ahir les JERC-BCN. Aquest 11 ens ha servit per carregar les piles de cara als cicles electorals que s'acosten, primer al Parlament i després les municipals, i en les dues les JERC i el jovent d'aquest país hi tindrem molt a dir,i a fer!.




Visca els Països Catalans!
Visca les JERC!

Etiquetes de comentaris: , ,