El 2008 que espero

Article publicat a Tribuna

Molts analistes porten dies explicant-nos què passarà aquest any 2008, què serà important i quins temes marcaran l'agenda. Com que no disposo del do de la premonició intentaré exposar, no el que passarà aquest 2008, sinó el que n'espero i desitjo.

Espero que les eleccions espanyoles no congelin les decisions importants del país fins el març, que els partits catalans siguin capaços de fer una campanya centrada en els interessos de la nació i no en les desqualificacions constants i el tacticisme partidista que ens allunyen a tots els ciutadans de les urnes i de la política. Que ni el PP ni el PSOE arribin a la majoria absoluta (sinó ja ens podem anar preparant). També espero que l'acord entre Esquerra, PSM, UM i Entesa tregui uns resultats excellents a les Illes Balears. I sobretot, que un cop passades les eleccions es mantinguin les promeses i que els diputats i les diputades catalanes siguin capaços d'anar a una en aquells temes que ens afecten a tots i totes (infraestructures, competències, finançament...).

També espero que finalment es pugui veure amb normalitat TV3 al País Valencià. Que si s'ha de treure alguna crosta de TV3 sigui la que de tant en tant fa obrir les notícies amb la família reial o la selecció espanyola. Que l'ús de la nostra llengua creixi arreu dels Països Catalans. Que cada cop hi hagi més seleccions catalanes reconegudes internacionalment i que el govern espanyol de torn no es dediqui sistemàticament a boicotejar-les. Espero que el 2008 sigui també l'any en que finalment els arxius catalans expoliats a Salamanca tornin a casa.

Desitjo fermament que el Tribunal Constitucional no s'atreveixi a modificar allò que el poble català va votar en referèndum. Però encara desitjo més que si això succeeix la reacció per part dels catalans sigui unànime i contundent. Començant pel nostre president, continuant pel govern i seguint per tota la classe política (obviant el PP lògicament) i la societat civil. Espero que tots junts diguem alt i clar que el que decidim els catalans i catalanes no ens ho retalla un tribunal espanyol, per democràcia i per dignitat nacional.

També espero que la nova Llei pel dret a l'Habitatge serveixi perquè l'emancipació juvenil no segueixi sent una utopia per molts joves. També espero que la precarietat i la sinistralitat laboral que afecta en major mesura als més joves disminueixi de forma significativa. I parlant de temes laborals, espero que els sindicats actualment majoritaris a Catalunya (simples sucursals de les delegacions de Madrid) siguin cada cop menys majoritaris en detriment dels sindicats nacionals i de classe.

Finalment desitjo que cada cop siguem més els que creiem en la independència de la nostra nació, que la gent s'organitzi, treballi i lluiti des de l'àmbit que pugui o prefereixi per acostar-nos cada dia més a la nostra llibertat.

Segur que m'he deixat molts temes a comentar, però si aconseguim tot el que he citat podrem començar a parlar del 2008 com un bon any. Que així sigui només depèn de nosaltres, a treballar!