El PP declara la guerra al català

Article publica a El Singular Digital

Hem pogut observar com, a mesura que s’acosten les eleccions espanyoles, el PP català accentuava el gir cap a l’extrema dreta que ha estat impulsant Daniel Sirera des que va accedir a la presidència del partit. En aquesta nova onada de demagògia, la llengua catalana torna a estar situada en el seu punt de mira. Podem afirmar sense exagerar que el Partit Popular desitjaria que la nostra llengua desaparegués o que com a mínim es veies reduïda a una mera anècdota folklòrica d’una regió de l’Espanya indivisible.

Amb aquest objectiu han activat tots els fronts, començant pel PP català, i acompanyat per tota l’estructura estatal del partit, amb la cobertura de la FAES. Així, podem trobar el famós vídeo de precampanya, les declaracions d’Aznar lamentant la manca de democràcia que comporten les polítiques lingüístiques “nacionalistes” o Rajoy anunciant una possible “Ley de lenguas” per protegir el castellà arreu de l’Estat, fets que se sumen a la política lingüística secessionista duta a terme pel PP valencià. Veient com estant actuant, és obvi que es tracta d’una estratègia organitzada a consciència per intentar, per enèsim cop, mostrar el català com un factor de divisió social i intentar transmetre una imatge esbiaixada del país, en el que suposadament el castellà viuria una implacable persecució política per part de les malvades institucions catalanes.

A mesura que aquets atacs augmentin, caldrà que la resta de partits catalans es mostrin més units que mai en aquesta matèria, ja que sinó el Partit Popular haurà obtingut una primera victòria. Caldrà que es defensi més que mai l’impuls i el foment social de la nostra llengua, sense complexos. No tenim res de que avergonyint-nos, ni res pel que demanar perdó. No cal que donem llarguíssimes explicacions perquè el nostre país tingui lleis que protegeixin el nostre idioma. Que potser l’ensenyament públic a les escoles espanyoles no és en castellà? Que potser no destinen milers de milions d’euros a través de “l’Instituto Cervantes” per l’expansió i el foment de la llengua castellana? Doncs ja està.

Suposo que no ens hauria d’estranyar, un partit que acusa als independentistes de feixistes mentre mantenen un ex ministre franquista amb les mans tacades de sang (gràcies Tardà per anar recordant el que molts voldrien silenciar), és normal que després puguin afirmar sense immutar-se que el castellà és un idioma perseguit a Catalunya.

El 2008 que espero

Article publicat a Tribuna

Molts analistes porten dies explicant-nos què passarà aquest any 2008, què serà important i quins temes marcaran l'agenda. Com que no disposo del do de la premonició intentaré exposar, no el que passarà aquest 2008, sinó el que n'espero i desitjo.

Espero que les eleccions espanyoles no congelin les decisions importants del país fins el març, que els partits catalans siguin capaços de fer una campanya centrada en els interessos de la nació i no en les desqualificacions constants i el tacticisme partidista que ens allunyen a tots els ciutadans de les urnes i de la política. Que ni el PP ni el PSOE arribin a la majoria absoluta (sinó ja ens podem anar preparant). També espero que l'acord entre Esquerra, PSM, UM i Entesa tregui uns resultats excellents a les Illes Balears. I sobretot, que un cop passades les eleccions es mantinguin les promeses i que els diputats i les diputades catalanes siguin capaços d'anar a una en aquells temes que ens afecten a tots i totes (infraestructures, competències, finançament...).

També espero que finalment es pugui veure amb normalitat TV3 al País Valencià. Que si s'ha de treure alguna crosta de TV3 sigui la que de tant en tant fa obrir les notícies amb la família reial o la selecció espanyola. Que l'ús de la nostra llengua creixi arreu dels Països Catalans. Que cada cop hi hagi més seleccions catalanes reconegudes internacionalment i que el govern espanyol de torn no es dediqui sistemàticament a boicotejar-les. Espero que el 2008 sigui també l'any en que finalment els arxius catalans expoliats a Salamanca tornin a casa.

Desitjo fermament que el Tribunal Constitucional no s'atreveixi a modificar allò que el poble català va votar en referèndum. Però encara desitjo més que si això succeeix la reacció per part dels catalans sigui unànime i contundent. Començant pel nostre president, continuant pel govern i seguint per tota la classe política (obviant el PP lògicament) i la societat civil. Espero que tots junts diguem alt i clar que el que decidim els catalans i catalanes no ens ho retalla un tribunal espanyol, per democràcia i per dignitat nacional.

També espero que la nova Llei pel dret a l'Habitatge serveixi perquè l'emancipació juvenil no segueixi sent una utopia per molts joves. També espero que la precarietat i la sinistralitat laboral que afecta en major mesura als més joves disminueixi de forma significativa. I parlant de temes laborals, espero que els sindicats actualment majoritaris a Catalunya (simples sucursals de les delegacions de Madrid) siguin cada cop menys majoritaris en detriment dels sindicats nacionals i de classe.

Finalment desitjo que cada cop siguem més els que creiem en la independència de la nostra nació, que la gent s'organitzi, treballi i lluiti des de l'àmbit que pugui o prefereixi per acostar-nos cada dia més a la nostra llibertat.

Segur que m'he deixat molts temes a comentar, però si aconseguim tot el que he citat podrem començar a parlar del 2008 com un bon any. Que així sigui només depèn de nosaltres, a treballar!

Blocs, socialistes i el català

El món dels blocs esta en expansió, i especialment els de temàtica política. He volgut fer un petit experiment sociològic, per pura i simple curiositat, he passejat per tots els blocs de membres de les Joventuts Socialistes que he trobat (utilitzant l’excel·lent directori del bloc d’en Saül Gordillo) per tal de fixar-me amb quin idioma estaven escrits.

Els resultats són els següents:

Català: 20%

Castellà 44%

Bilingües: 36%

No se perquè m’ha sorprès, ja hauria de saber que això del català és molt provincià, perquè posar-nos barreres si parlant en castellà ens entenem la mar de bé i tots som feliços? Mira que pensar que per estar a Catalunya la gent farà servir l’idioma propi del país, a vegades no se on tinc el cap.

En el punt tres de las seva declaració de principis es destaca la defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalanes, potser per començar podrien provar a utilitzar-la, comprovarien com no té cap efecte secundari negatiu en l’organisme.