No retallen, dinamiten.

"Els princeps obliden les seves promeses. El poble no."
Giuseppe Mazzini

En Solbes, en Montilla, l’Iceta i el Zapatero han oblidat molt ràpidament la promesa efectuada per aquest darrer :“Aprovaré el Estatuto que salga de Catalunya”. Potser per ells aquestes paraules no significaven res, “cosas de las campanyas electorales, ya se sabe”.

La majoria de Catalans no les oblidem pas, des del nostre país s’ha realitzat un esforç enorme per tal de poder aconseguir una proposta d’Estatut ambiciosa com la que van aprovar tots els partits de tradició democràtica del Parlament. No va ser gens fàcil, i és intolerable que ara el PSOE pretengui rebentar-ho tot, perquè només amb aquesta intenció es pot justificar la indignant “contraproposta” filtrada al País. En això consisteix el famós “talante”? En retallar, mutilar i modificar tot l’aprovat pels catalans seguint escrupulosament el sistema de reforma que ens imposa la SEVA legalitat?

Ja n’hi ha prou, el poble català és un poble pacient, excessivament pacient, però si aquest estatut fracassa, moltíssima gent obrirà els ulls i veurà clar el que molts portem anys denunciant: amb Espanya no anem enlloc. Que ningú es pensi que acceptarem callats un menyspreu a la nostra sobirania com aquest.

El gran dubte és si davant un estatut de fireta els diputats del PSC tindran el coratge que mai han tingut d’enfrontar-se als seus companys de Madrid, i com actuarà CIU quan a canvi de quatre molles se’ls hi ofereixi la possibilitat de tornar a tocar poder... Molt aviat sortirem de dubtes.

Barcelona no sempre és bona (I) - El transport nocturn

Aquesta és una de les mancances importants de la ciutat, tots hem patit en la pròpia pell les dificultats per poder tornar cap a casa després d’un sopar, d’haver anat al cine, al teatre o a fer una copa. Al finalitzar el servei de metro comença el més difícil, la única alternativa al transport públic que resta és el Nit Bus. Aquest resulta relativament senzill d’utilitzar si et trobes a prop de la Plaça Catalunya, però el tema és complica si et trobes en alguna zona menys cèntrica i a sobre t’has de desplaçar a algun punt sense cap connexió directa. Primer de tot no sempre resulta fàcil trobar la ubicació de les seves parades si et trobes en alguna zona que no coneixes gaire. Acostumen a tenir una freqüència d’uns trenta minuts, per tant si necessites realitzar un transbord acabaràs passant gairebé una hora esperant.

Molts cops, cansat i fastiguejat, et resignes a pagar més i agafar un taxi que t’apropi a casa, és llavors quan descobreixes com de sobte aquests també han desaparegut i trobar un llumet verd que s’apropi en l’horitzó és converteix en una odissea. Aquests moments provoquen escenes de bogeria col·lectiva quan un taxi s’atura i les nombroses persones que porten molta estona esperant s’hi llancen de cop. Sigui com sigui aquesta no hauria de ser pas l’alternativa, ja que la prioritat ha de ser sempre poder disposar un servei públic eficient.

La solució de ben segur que no és senzilla, i com sempre és resumeix bàsicament en un problema de manca d’inversions i recursos (motiu número 2343 per acabar amb el dèficit fiscal), però no pot ser que una ciutat amb una vida nocturna tan viva com la barcelonina ens posi aquestes traves a l’hora de desplaçar-nos-hi.

No ens faran callar

Aquest cap de setmana les “Noves Generacions” del Partido Popular a la ciutat de Barcelona van celebrar el seu congrés. Segurament no seria necessari ni tan sols dedicar dos ratlles a les joventuts d’un partit que s’ha autoexclòs de la vida política del nostre país ,votant en contra del nou Estatut, sinó fos per una de les propostes estrella que ha sorgit d’aquest congrés.

Resulta que ara han decidit reconvertir-se en una mena de guardians del civisme i, segons informa e-noticies, “iniciar un recorregut amb l’objectiu de fotografiar els cartells que enganxen les JERC i ICV, a més d’altres associacions i organitzacions polítiques” per tal de “ denunciar les organitzacions polítiques que embruten la ciutat i així aconseguir que paguin per allò que fan”. En resum, a partir d’ara grups de cinc militants d’aquesta organització, camera digital últim model en ma, jersei burberrys al coll, fotografiaran tots els cartells que pengem per tal de denunciar-los. Això és, com diuen ells sempre, preocupar-se dels problemes reals?

A qui pretenen enganyar? Algú creu realment que la finalitat de la seva campanya consisteix en promoure el civisme? Si això fos cert significaria que a partir d’ara ens podríem trobar militants del PP fotografiant a la gent que no reculli les tifes del seu gos o renyant a qui llenci un paper a terra, i dubto molt que arribem a veure mai aquesta imatge. Tinguem-ho clar, el que realment molesta al PP no són els cartells, sinó els missatges que aquests transmeten. No suporten campanyes que fugen de la criminalització dels immigrants (Nous veïns, nous reptes), o que tracten sense tabús les diferents problemàtiques sexuals dels joves (Cura’t en salut),i menys encara els cartells que denuncien l’opressió que sofreixen els Països Catalans per part de l’estat espanyol. Quan passegen pels carrer els hi deu molestar d’una forma increïble veure com tots aquests temes, que ells desitjarien silenciats, estan ben vius.

Al no tenir activitat coneguda mai es trobaran amb la necessitat de promocionar els seus actes, i menys encara fer-ho disposant d’uns recursos econòmics limitats . Però moltíssimes entitats de la ciutat si que s’hi troben, i no només organitzacions polítiques, sinó un ventall molt ampli d’associacions veïnals, moviments socials, entitats juvenils i tants d’altres de la rica xarxa associativa de Barcelona. Seria molt millor que es dediquessin a fer propostes constructives per tal de compatibilitzar les encartellades amb el respecte per el paisatge urbà, tal com vam realitzar les JERC Barcelona conjuntament amb el CJB, elaborant un seguit de demandes que actualment es troben en vies de negociació amb l’Ajuntament, i que inclouen entre d'altres, un augment molt considerable de les cartelleres a la ciutat.

Ja poden anar preparant les càmeres doncs, perquè les JERC no deixarem de treballar, i molt menys deixarem de fer visible al carrer la nostra lluita diària per tal d’aconseguir millorar les condicions de vida del jovent barceloní, la nostra principal prioritat.

No volen una ciutat neta, voldrien una ciutat morta!

Comença el salt endavant

Ahir les JERC – Barcelona vam realitzar el nostre XIIè Congrés. Aquest és sempre un moment molt important, no només per la seva funció estatutària, sinó perquè també és un espai per al debat polític i una oportunitat per retrobar companys i companyes a les que veus menys sovint.

El Congrés es va anar desenvolupant amb total normalitat, l’executiva sortint va veure recolzat el treball realitzat durant els darrers dos anys, ja que tant el seu informe polític com l’econòmic van ser aprovats per unanimitat. Tot seguit vam aprovar la ponència estratègica que ha de marcar les línies generals a seguir els propers anys, i que va originar alguns debats prou interessants durant la fase de votació d’esmenes.

Els meus nervis anaven pujant a mesura que avançava el Congrés , ja que s’acostava el moment de la presentació de les candidatures, la qual cosa suposava parlar davant de tothom, i això, per més que ho hagis fet algun altre cop i que tota la gent que t’està escoltant els consideris amics i companyes sempre fa un cert respecte.

He de reconèixer que al saber el resultat em vaig emocionar, veure com tanta gent ha posat la seva confiança en tu provoca una barreja molt gran d’emocions, per una part evidentment molta alegria al veure que tots els companys i companyes de la candidatura havien rebut un amplíssim suport, però també un sentit molt gran de responsabilitat. La feina que tenim davant nostre és molt gran, i sabem que no sempre serà fàcil, però hi posarem tota la nostra dedicació, entre tota la militància segur que aconseguirem realitzar aquest “salt endavant” amb èxit.

Vam contar amb un bon nombre d’oradors destacats a l’hora de cloure el Congrés, el nostre regidor de Joventut, en Xavier Florensa, el President d’ERC-Barcelona i diputat Oriol Amorós, el Secretari General de la Presidència de la Generalitat Xavier Vendrell, el segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament ,Jordi Portabella, i el nostre Portaveu Nacional, en Pere Aragonès. Així com la presència del president del CJB , en Fabián Mohedano i de varis representats de la permanent nacional i portaveus regionals de les JERC.

La nit va continuar, complint amb la frase “festa si ,lluita també” : sopar, Tio Canya... però aquesta ja seria una altra història ;) .

Moltes gràcies a tots i a totes.

Visca les JERC-Barcelona!
Visca la terra!

PD: dissabte va ser un dia doblement congressual, els companys de JERPV també van celebrar el seu, felicitats i molta sort en el vostre projecte.

Un nou bloc

Ben aviat començarà l’activitat en aquest bloc, un espai on poder compartir l’apassionant experiència que suposa col·laborar en la lluita per la independència dels Països Catalans i la justícia social des de la ciutat de Barcelona. Una ciutat amb grans problemàtiques, certament, però també una ciutat que enamora a tothom que la coneix, una ciutat amb infinitat de matisos i amb la capacitat de sorprendre’t de nou cada dia.

Gerard