Barcelona , 1714

dilluns, de gener 30, 2006

Una hipoteca a 40 anys

Això és el que suposarà per a la nostra generació, la dels joves, l’aprovació d’aquest Estatut en les condicions actuals. L’expresident Pujol ja ha dit que el nou text només ens servirà per uns pocs anys. El que no ha dit és que representa que haurem de fer quan d’aquí 5, 6 o 7 anys ja ens hagi tornat ha quedar curt i no ens sigui una eina útil per resoldre els problemes de la societat catalana. Quan el finançament negociat no cobreixi ni una quarta part de l’espoli que patim, llavors que? Què farem si a Madrid governa un PP (o un PSOE) en majoria absoluta? O si l’equilibri de forces del Parlament es contrari a una nova reforma?

Des de les JERC de Barcelona no ens podíem quedar palplantats veient aquest panorama, no només com a independentistes d’esquerres, sinó simplement com a jovent que ens sofrirem les conseqüències. Per això avui hem iniciat la campanya “El jovent català prenem la paraula: SOM UNA NACIÓ!!”. Amb la imatge irònica d’un bitllet i acompanyat d’un seguit d’accions que aniran arribant volem mobilitzar als i les joves de Barcelona perquè no es resignin a acceptar el futur que ens volen imposar i que ,juntament amb milers de persones, fem sentir el nostre rebuig el proper dia 18, en la manifestació de la plataforma Tenim el dret a decidir.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dilluns, de gener 23, 2006

Per un plat de llenties - II (recull de frases)

Riure per no plorar:

Montilla (PSC)

La definición de Catalunya queda igual que en el Estatuto de 1979.

Ibarra (PSOE)

«los nacionalistas han perdido»

"queda claro que solo hay una nación: la española, el resto son nacionalidades o regiones"

tampoco han conseguido un sistema de financiación bilateral, al margen de la LOFCA”

Alfredo Pérez-Rubalcaba (PSOE)

Se estabiliza el sistema territorial que estableció la Constitución

Catalunya quedará definida como "nacionalidad" de manera "idéntica" a como lo hace el Estatuto de 1979

Manuel Chaves (PSOE)

el texto catalán, como cualquier otro, respeta la igualdad básica de todos los españoles, cualquiera que sea el territorio donde vivan o trabajen

Los criterios de financiación señalan que en España habrá un único modelo de financiación aprobado por todas las Comunidades autónomas en el Consejo de Política Fiscal y financiera.

Etiquetes de comentaris: , ,

Per un plat de llenties

El país a canvi d’una foto. Així de clar i català ho hem de dir, no hi ha cap altra justificació que pugui explicar l’indignant definició de Catalunya i el miserable finançament que CIU ha pactat amb el PSOE, i a sobre l’Artur Mas té la barra de dir que aquest serà un salt endavant per el país, i que més! Resulta que mentre ell feia aquestes declaracions el gran catalanista Rodríguez Ibarra en feia unes altres, on es felicitava per l’acord , ja que aquest mantenia un model únic de finançament i reforçava la idea que de nació només n’hi ha una, l’espanyola. Textualment ha declarat "pone de manifiesto, sin lugar a dudas, de que sólo hay una nación, la española". Doncs quin gran acord si senyor!

No entenc perquè s’ha hagut de perdre 2 anys negociant, pactant i treballant perquè el Parlament aprovés un nou Estatut potent. El que ha aconseguit CIU es podia tenir sense la necessitat de tanta parafernàlia, ja que l’únic que incorpora són uns augments percentuals en certs trams d’impostos, pel que fa al terme nació tot resta igual en l’articulat que l’any 79, però no només això, sinó que al preàmbul s’hi incorpora un text penós que dona mil voltes sense dir el que tots volíem: que som una nació!

Que el PSC se sotmetria al PSOE ho sabíem tots, però escoltant les declaracions dels últims mesos dels líders Convergents podies arribar a pensar que realment aquest cop apretarien fins al final i no cedirien en els seus posicionaments. Pur teatre, a l’hora de la veritat tan uns com els altres han tingut el mateix grau d’ambició, la de partit. Quin pecat històric deu haver comès Catalunya per haver de sofrir aquesta classe política?

Les JERC no hem trigat ni 24 hores a posicionar-se contra aquest acord ignominiós mitjançant un comunicat, que la sociovergencia d’aquest país es posi d’acord a l’hora de les rebaixes no significa que la resta de catalans ens ho quedem mirant callats. Si no hi ha manera de millorar el text actual s’haurà de votar NO a aquest , i fer-ho sense complexes, ja que no tenim perquè legitimar un estatut de fireta que no ens aporta cap avenç significatiu ni ens permetrà millorar les condicions de vida dels catalans i les catalanes.

Tampoc no se perquè ens estranya, és només un salt qualitatiu en la política de Convergència, fa uns anys es van vendre l’Ebre, ara simplement han venut el “pack” sencer.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dimecres, de desembre 21, 2005

No retallen, dinamiten.

"Els princeps obliden les seves promeses. El poble no."
Giuseppe Mazzini


En Solbes, en Montilla, l’Iceta i el Zapatero han oblidat molt ràpidament la promesa efectuada per aquest darrer :“Aprovaré el Estatuto que salga de Catalunya”. Potser per ells aquestes paraules no significaven res, “cosas de las campanyas electorales, ya se sabe”.

La majoria de Catalans no les oblidem pas, des del nostre país s’ha realitzat un esforç enorme per tal de poder aconseguir una proposta d’Estatut ambiciosa com la que van aprovar tots els partits de tradició democràtica del Parlament. No va ser gens fàcil, i és intolerable que ara el PSOE pretengui rebentar-ho tot, perquè només amb aquesta intenció es pot justificar la indignant “contraproposta” filtrada al País. En això consisteix el famós “talante”? En retallar, mutilar i modificar tot l’aprovat pels catalans seguint escrupulosament el sistema de reforma que ens imposa la SEVA legalitat?

Ja n’hi ha prou, el poble català és un poble pacient, excessivament pacient, però si aquest estatut fracassa, moltíssima gent obrirà els ulls i veurà clar el que molts portem anys denunciant: amb Espanya no anem enlloc. Que ningú es pensi que acceptarem callats un menyspreu a la nostra sobirania com aquest.

El gran dubte és si davant un estatut de fireta els diputats del PSC tindran el coratge que mai han tingut d’enfrontar-se als seus companys de Madrid, i com actuarà CIU quan a canvi de quatre molles se’ls hi ofereixi la possibilitat de tornar a tocar poder... Molt aviat sortirem de dubtes.

Etiquetes de comentaris: ,