El PP declara la guerra al català

Article publica a El Singular Digital

Hem pogut observar com, a mesura que s’acosten les eleccions espanyoles, el PP català accentuava el gir cap a l’extrema dreta que ha estat impulsant Daniel Sirera des que va accedir a la presidència del partit. En aquesta nova onada de demagògia, la llengua catalana torna a estar situada en el seu punt de mira. Podem afirmar sense exagerar que el Partit Popular desitjaria que la nostra llengua desaparegués o que com a mínim es veies reduïda a una mera anècdota folklòrica d’una regió de l’Espanya indivisible.

Amb aquest objectiu han activat tots els fronts, començant pel PP català, i acompanyat per tota l’estructura estatal del partit, amb la cobertura de la FAES. Així, podem trobar el famós vídeo de precampanya, les declaracions d’Aznar lamentant la manca de democràcia que comporten les polítiques lingüístiques “nacionalistes” o Rajoy anunciant una possible “Ley de lenguas” per protegir el castellà arreu de l’Estat, fets que se sumen a la política lingüística secessionista duta a terme pel PP valencià. Veient com estant actuant, és obvi que es tracta d’una estratègia organitzada a consciència per intentar, per enèsim cop, mostrar el català com un factor de divisió social i intentar transmetre una imatge esbiaixada del país, en el que suposadament el castellà viuria una implacable persecució política per part de les malvades institucions catalanes.

A mesura que aquets atacs augmentin, caldrà que la resta de partits catalans es mostrin més units que mai en aquesta matèria, ja que sinó el Partit Popular haurà obtingut una primera victòria. Caldrà que es defensi més que mai l’impuls i el foment social de la nostra llengua, sense complexos. No tenim res de que avergonyint-nos, ni res pel que demanar perdó. No cal que donem llarguíssimes explicacions perquè el nostre país tingui lleis que protegeixin el nostre idioma. Que potser l’ensenyament públic a les escoles espanyoles no és en castellà? Que potser no destinen milers de milions d’euros a través de “l’Instituto Cervantes” per l’expansió i el foment de la llengua castellana? Doncs ja està.

Suposo que no ens hauria d’estranyar, un partit que acusa als independentistes de feixistes mentre mantenen un ex ministre franquista amb les mans tacades de sang (gràcies Tardà per anar recordant el que molts voldrien silenciar), és normal que després puguin afirmar sense immutar-se que el castellà és un idioma perseguit a Catalunya.

CIU-PP: Curioses coincidències

Llegeixo a Transversalweb que en el darrer ple del districte de Gràcia, tan CIU com el PP, es van negar a donar el seu suport a una declaració d’adhesió al manifest de l’Amical de la República, en motiu dels 75 anys de la proclamació de la IIª República (14 d’abril de 1931) i de suport a les diverses activitats que realitzi durant l’any per tal de commemorar aquesta efemèride.

Tot feia pensar que la declaració constaria amb el suport de tots els partits catalans de tradició democràtica (o sigui, tots excepte el Partido Popular), en canvi a l’hora de la veritat CIU tampoc s’hi va sumar. La justificació que van donar, en boca de Carles Agustí, és si més no curiosa. Segons va declarar, el manifest té un “to bel·licós, que no vol arribar al consens perquè posa en qüestió la constitució del 1978, així com la transició".

Es veu que alguns de Convergència s’han acabat creient de veritat el discurs sobre la gran transició espanyola i lo beneficiosa que va ser per tots nosaltres, així com la defensa de la sacralitzada Constitució Espanyola. No s’han adonat encara que la majoria dels problemes que tenim els catalans i catalanes avui en dia venen precisament d’una transició mal feta, amb aspectes mal tancats o tancats a la força, i d’un text constitucional que toca de forma totalment ambigua el reconeixement de la diversitat nacional de l’Estat, però que en canvi deixa ben clar que l’exèrcit en garantirà la seva unitat. No se n’han adonat o no volen adonar-se’n?

Aquestes coincidències són realment sospitoses i altament preocupants, potser ens poden servir per fer-nos una idea de quin seria el resultat d’un pacte CIU-PP a l’Ajuntament de Barcelona, que sincerament espero que no haguem de sofrir mai.

Manifest de l’Amical de la República

Jo de PP només en conec un

El candidat a l’alcaldia de Barcelona per CIU, Xavier Trias, va declarar l’altre dia que amb aquest PP no podria colaborar. Al llegir el text s’hem van disparar les alarmes , que significa “aquest” ? Que potser hi ha varis partits populars i no ho sabíem? Que no ens intenti enganyar, el PP representa l’herència franquista i la dreta més reaccionaria i anticatalana que et puguis trobar, independentment de la careta que pugui utilitzar en cada moment. No estarà Convergència començant a preparar el terreny, per tal que, emparant-se amb qualsevol reducció estètica de l’agressivitat del PP pactar-hi a l’Ajuntament? No ens està reconeixent implícitament que, si bé amb aquest Partit Popular no és pot pactar, si es podria fer-ho amb un altre PP? No estaria bé que ens expliques amb quin creu que es pot pactar i amb quin no?

Recordem que el president Pujol també va negar qualsevol pacte amb el PP pocs dies abans del nefast pacte del Magèstic entre convergents i populars, que ens va dur a 8 anys d’aznarisme. Quina diferència hi havia entre aquell PP i aquest PP?

Senyor Trias, és molt fàcil, si realment estàs convençut que amb el PP no s’hi ha de fer res surt i digues: CIU és compromet a no realitzar cap pacte a Barcelona amb el PP. Esquerra Republicana ho pot assegurar sense dubtar-ho, pot fer-ho CIU?

Una hipoteca a 40 anys

Això és el que suposarà per a la nostra generació, la dels joves, l’aprovació d’aquest Estatut en les condicions actuals. L’expresident Pujol ja ha dit que el nou text només ens servirà per uns pocs anys. El que no ha dit és que representa que haurem de fer quan d’aquí 5, 6 o 7 anys ja ens hagi tornat ha quedar curt i no ens sigui una eina útil per resoldre els problemes de la societat catalana. Quan el finançament negociat no cobreixi ni una quarta part de l’espoli que patim, llavors que? Què farem si a Madrid governa un PP (o un PSOE) en majoria absoluta? O si l’equilibri de forces del Parlament es contrari a una nova reforma?

Des de les JERC de Barcelona no ens podíem quedar palplantats veient aquest panorama, no només com a independentistes d’esquerres, sinó simplement com a jovent que ens sofrirem les conseqüències. Per això avui hem iniciat la campanya “El jovent català prenem la paraula: SOM UNA NACIÓ!!”. Amb la imatge irònica d’un bitllet i acompanyat d’un seguit d’accions que aniran arribant volem mobilitzar als i les joves de Barcelona perquè no es resignin a acceptar el futur que ens volen imposar i que ,juntament amb milers de persones, fem sentir el nostre rebuig el proper dia 18, en la manifestació de la plataforma Tenim el dret a decidir.

No ens faran callar

Aquest cap de setmana les “Noves Generacions” del Partido Popular a la ciutat de Barcelona van celebrar el seu congrés. Segurament no seria necessari ni tan sols dedicar dos ratlles a les joventuts d’un partit que s’ha autoexclòs de la vida política del nostre país ,votant en contra del nou Estatut, sinó fos per una de les propostes estrella que ha sorgit d’aquest congrés.

Resulta que ara han decidit reconvertir-se en una mena de guardians del civisme i, segons informa e-noticies, “iniciar un recorregut amb l’objectiu de fotografiar els cartells que enganxen les JERC i ICV, a més d’altres associacions i organitzacions polítiques” per tal de “ denunciar les organitzacions polítiques que embruten la ciutat i així aconseguir que paguin per allò que fan”. En resum, a partir d’ara grups de cinc militants d’aquesta organització, camera digital últim model en ma, jersei burberrys al coll, fotografiaran tots els cartells que pengem per tal de denunciar-los. Això és, com diuen ells sempre, preocupar-se dels problemes reals?

A qui pretenen enganyar? Algú creu realment que la finalitat de la seva campanya consisteix en promoure el civisme? Si això fos cert significaria que a partir d’ara ens podríem trobar militants del PP fotografiant a la gent que no reculli les tifes del seu gos o renyant a qui llenci un paper a terra, i dubto molt que arribem a veure mai aquesta imatge. Tinguem-ho clar, el que realment molesta al PP no són els cartells, sinó els missatges que aquests transmeten. No suporten campanyes que fugen de la criminalització dels immigrants (Nous veïns, nous reptes), o que tracten sense tabús les diferents problemàtiques sexuals dels joves (Cura’t en salut),i menys encara els cartells que denuncien l’opressió que sofreixen els Països Catalans per part de l’estat espanyol. Quan passegen pels carrer els hi deu molestar d’una forma increïble veure com tots aquests temes, que ells desitjarien silenciats, estan ben vius.

Al no tenir activitat coneguda mai es trobaran amb la necessitat de promocionar els seus actes, i menys encara fer-ho disposant d’uns recursos econòmics limitats . Però moltíssimes entitats de la ciutat si que s’hi troben, i no només organitzacions polítiques, sinó un ventall molt ampli d’associacions veïnals, moviments socials, entitats juvenils i tants d’altres de la rica xarxa associativa de Barcelona. Seria molt millor que es dediquessin a fer propostes constructives per tal de compatibilitzar les encartellades amb el respecte per el paisatge urbà, tal com vam realitzar les JERC Barcelona conjuntament amb el CJB, elaborant un seguit de demandes que actualment es troben en vies de negociació amb l’Ajuntament, i que inclouen entre d'altres, un augment molt considerable de les cartelleres a la ciutat.

Ja poden anar preparant les càmeres doncs, perquè les JERC no deixarem de treballar, i molt menys deixarem de fer visible al carrer la nostra lluita diària per tal d’aconseguir millorar les condicions de vida del jovent barceloní, la nostra principal prioritat.

No volen una ciutat neta, voldrien una ciutat morta!