No retallen, dinamiten.

"Els princeps obliden les seves promeses. El poble no."
Giuseppe Mazzini

En Solbes, en Montilla, l’Iceta i el Zapatero han oblidat molt ràpidament la promesa efectuada per aquest darrer :“Aprovaré el Estatuto que salga de Catalunya”. Potser per ells aquestes paraules no significaven res, “cosas de las campanyas electorales, ya se sabe”.

La majoria de Catalans no les oblidem pas, des del nostre país s’ha realitzat un esforç enorme per tal de poder aconseguir una proposta d’Estatut ambiciosa com la que van aprovar tots els partits de tradició democràtica del Parlament. No va ser gens fàcil, i és intolerable que ara el PSOE pretengui rebentar-ho tot, perquè només amb aquesta intenció es pot justificar la indignant “contraproposta” filtrada al País. En això consisteix el famós “talante”? En retallar, mutilar i modificar tot l’aprovat pels catalans seguint escrupulosament el sistema de reforma que ens imposa la SEVA legalitat?

Ja n’hi ha prou, el poble català és un poble pacient, excessivament pacient, però si aquest estatut fracassa, moltíssima gent obrirà els ulls i veurà clar el que molts portem anys denunciant: amb Espanya no anem enlloc. Que ningú es pensi que acceptarem callats un menyspreu a la nostra sobirania com aquest.

El gran dubte és si davant un estatut de fireta els diputats del PSC tindran el coratge que mai han tingut d’enfrontar-se als seus companys de Madrid, i com actuarà CIU quan a canvi de quatre molles se’ls hi ofereixi la possibilitat de tornar a tocar poder... Molt aviat sortirem de dubtes.