Hi ha coses que no canvien mai...

Lamentablement l’odi a Catalunya és una d’elles, sinó mireu que es repartia en l’època de l’Estatut de Núria (1932). Us sona?

La dignitat del poble, la vergonya dels líders

Els que ahir vam assistir a la manifestació vam tenir la sensació d’estar vivint un moment històric, un moment en que els catalans i les catalanes vam dir prou, prou d’insults, prou de mentides, prou de renúncies... El càntic que es va cridar més sovint era clar i contundent: SOM UNA NACIÓ, potser ja era hora que ens ho comencéssim a creure, no només de paraula, sinó mobilitzant-nos i fent una demostració de força com la que es va viure ahir. Ja tindrem temps per a les valoracions i per plantejar-nos el “i ara què?”, però de moment només una reflexió, quina mena de classe política tenim que en una ocasió com la d’ahir només un partit, ERC, va tenir la dignitat de saber estar on s’havia d’estar, al costat de la gent. La resta, no van sentir, no van veure, no van parlar.

On s’amagaven mentre tot el país era un sol crit?

Bono, ho captes?

Fa pocs dies ja parlavem del castell de Montjuïc, vist que la colla ZP-Bono i altres cracks del talante continuen en el seu immobilisme les JERC avui hem dit prou i li hem plantat al Castell l'estelada que veieu.

I seguirem fins que la ciutat no el recuperi.

Més imatges

Festa si, lluita també

Un bon espai on compaginar el compromís polític amb l’oci i un bon ambient és la xarxa de casals Tio Canya, a Barcelona el trobareu al carrer Regomir 18-22, en ple centre de Ciutat Vella. A la seva web podeu consultar el seguit d’activitats culturals, videoforums, xerrades, concerts... que s’hi realitzen durant tot l’any.

Segurament en un país normal no seria necessari que existissin, però en la nostra situació, espais de llibertat com aquest resulten imprescindibles per tal de generar consciència, normalitzar el fet independentista i esdevenir un punt de trobada entre el jovent que no es resigna. Ja ho sabeu, si voleu passar una bona estona allunyats del model d’oci buit i superficial dels nengs no dubteu en treure el cap pel Tio Canya.

Jo de PP només en conec un

El candidat a l’alcaldia de Barcelona per CIU, Xavier Trias, va declarar l’altre dia que amb aquest PP no podria colaborar. Al llegir el text s’hem van disparar les alarmes , que significa “aquest” ? Que potser hi ha varis partits populars i no ho sabíem? Que no ens intenti enganyar, el PP representa l’herència franquista i la dreta més reaccionaria i anticatalana que et puguis trobar, independentment de la careta que pugui utilitzar en cada moment. No estarà Convergència començant a preparar el terreny, per tal que, emparant-se amb qualsevol reducció estètica de l’agressivitat del PP pactar-hi a l’Ajuntament? No ens està reconeixent implícitament que, si bé amb aquest Partit Popular no és pot pactar, si es podria fer-ho amb un altre PP? No estaria bé que ens expliques amb quin creu que es pot pactar i amb quin no?

Recordem que el president Pujol també va negar qualsevol pacte amb el PP pocs dies abans del nefast pacte del Magèstic entre convergents i populars, que ens va dur a 8 anys d’aznarisme. Quina diferència hi havia entre aquell PP i aquest PP?

Senyor Trias, és molt fàcil, si realment estàs convençut que amb el PP no s’hi ha de fer res surt i digues: CIU és compromet a no realitzar cap pacte a Barcelona amb el PP. Esquerra Republicana ho pot assegurar sense dubtar-ho, pot fer-ho CIU?

De ministres, banderes i castells

El patriota ministre de defensa, el senyor Bono, ha declarat que no pensa retornar el Castell de Montjuïc a la nostra ciutat si no hi oneja la bandera espanyola. Després diran que els “nacionalistes radicales” som nosaltres, en canvi ells es poden permetre declaracions com aquestes i ho troben la mar de normal. Us imagineu com bramaria la caverna si fóssim els catalans els que estiguéssim retardant un aspecte com aquest per un tema de banderes?

El castell ha de retornar immediatament a la ciutat, i sense condicions. Forma part de la nostra historia, des dels múltiples bombardejos que ha sofert Barcelona des del castell, com pel fet que en el seu pati va ser afusellat el nostre president, Lluís Companys.No oblidem pas que aquesta va ser una altre de les promeses d’en “talanteZP” durant la campanya electoral, si el grau de compliment és similar al de “aprovaré el Estatut que salga del parlament” ho portem clar, i si fa falta caldrà protestar i mobilitzar-nos per exigir aquest legítim retorn.

Com diria el poeta “On són les senyeres a les casernes de la Guardia civil? No hi són perquè no hi ha de ser". Doncs al castell de Montjuïc, l’espanyola tampoc.

S'atrapa abans a un convergent que a un coix...

Escolteu aquest audio i rieu una estona...per no plorar.

Les mentides d'Artur Mas

Gentilesa de El bloc d'uns independentistes