La dignitat del poble, la vergonya dels líders

Els que ahir vam assistir a la manifestació vam tenir la sensació d’estar vivint un moment històric, un moment en que els catalans i les catalanes vam dir prou, prou d’insults, prou de mentides, prou de renúncies... El càntic que es va cridar més sovint era clar i contundent: SOM UNA NACIÓ, potser ja era hora que ens ho comencéssim a creure, no només de paraula, sinó mobilitzant-nos i fent una demostració de força com la que es va viure ahir. Ja tindrem temps per a les valoracions i per plantejar-nos el “i ara què?”, però de moment només una reflexió, quina mena de classe política tenim que en una ocasió com la d’ahir només un partit, ERC, va tenir la dignitat de saber estar on s’havia d’estar, al costat de la gent. La resta, no van sentir, no van veure, no van parlar.

On s’amagaven mentre tot el país era un sol crit?