Els que ahir vam assistir a la manifestació vam tenir la sensació d’estar vivint un moment històric, un moment en que els catalans i les catalanes vam dir prou, prou d’insults, prou de mentides, prou de renúncies... El càntic que es va cridar més sovint era clar i contundent: SOM UNA NACIÓ, potser ja era hora que ens ho comencéssim a creure, no només de paraula, sinó mobilitzant-nos i fent una demostració de força com la que es va viure ahir. Ja tindrem temps per a les valoracions i per plantejar-nos el “i ara què?”, però de moment només una reflexió, quina mena de classe política tenim que en una ocasió com la d’ahir només un partit, ERC, va tenir la dignitat de saber estar on s’havia d’estar, al costat de la gent. La resta, no van sentir, no van veure, no van parlar. On s’amagaven mentre tot el país era un sol crit?
Etiquetes de comentaris: ERC, Estatut, manifestació
4 Comments:
Completament d'acord. Només em resta dir que em sento força decebut i impotent amb la classe política catalana. Recordo quan el PP no va sentir el poble (cosa normal)a les manifestacions contra la guerra i dissabte vaig sentir la mateixa sensació. Espero que se n'adonin de l'error i aprovin l'estatut com mal menor tal com va sortir del Parlament o el retirin.
By Anònim, at 11:46 p. m.
Completament d'acord.
T'agafo la foto i la penjo al meu bloc.
By Anònim, at 7:31 p. m.
Fa temps que la seva generositat subvencionadora fa parts i quarts i, a la UCE, li solen tocar les estretors. I, com més nacionalistes, més gasives són les seves conselleries amb les empreses patriòtiques. Qui es pensi que assenyal ERC no s’equivoca: una més de les seves incomprensibles desercions.
Joan Mir joan.mir@uib.es
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert/
By Anònim, at 8:41 p. m.
T´he afegit enllaç de barcelona 1714 al meu bloc:
http://llibertats.blogspot.com
agrairia si fessis el mateix.Salutacions i endavant.
By Moisès Rial Medina, at 3:54 p. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home