Independentistes i independents, independents i independentsites

Com a joves hem de desitjar que de les eleccions de demà en sorgeixi un parlament amb el màxim nombre de diputats independents, per tant independentistes. M’explicaré, la majoria de problemes que sofrim el jovent no es solucionen amb maquillatge ni canvis puntuals, necessitem canvis de fons en el sistema actual, canvis estructurals. Això vol dir enfrontar-se a l’Estat espanyol per aconseguir el màxim de competències (reals, no només en el paper de l’estatut) però també vol dir enfrontar-se als grans poders fàctics que fan negoci gràcies a la nostra incapacitat d’emancipar-nos (immobiliaris, bancs...).

Aquestes mesures comporten tenir la capacitat de tirar endavant polítiques valentes i decidides, malauradament pel país els dos grups majoritaris (de moment) tenen les mans (i molts cops els peus i tot) lligades. Per un costat trobem el PSOE a Catalunya (el partit conegut anteriorment com a PSC) Un cop el sector del Montilla ha conclòs amb èxit la supressió la seva anima federalista i catalanista s’ha convertit en una simple delegació del carrer Ferraz i, evidentment ,no farà res que pugui molestar el govern central. A l’altre cantó hi trobem Convergència, que han demostrat sobradament que es dobleguen davant les pressions dels grans grups empresarials del país. Interessats en que res no canviï mentre ells puguin seguir fent negoci, per més que això només afavoreixi uns pocs.

En definitiva, el dia 2 de novembre, siguin quin siguin els pactes, aliances o estratègies esperem que el nostre parlament pugui gaudir del màxim nombre de diputats que a l’hora de prendre decisions tingui en compte única i exclusivament els interessos de la majoria social d’aquest país. Aquesta opció té un nom: Esquerra Republicana de Catalunya.

Demà tothom a votar, plantem cara!