Barcelona , 1714

divendres, de febrer 23, 2007

Han passat 26 anys ja...

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, de febrer 22, 2007

Farts de la RENFE


Ahir, i coincidint amb l’enèsima avaria de RENFE, les JERC-Barcelona vam dur a terme una triple acció de protesta a tres de les principals estacions de la ciutat. L’objectiu era denunciar l’actual estat de la xarxa ferroviària catalana, el nefast servei que ofereix RENFE i exigir el traspàs dels trens de Catalunya a la Generalitat. A nivell personal només destacar el lamentable comportament del personal de seguretat de RENFE Quan hi ha problemes no apareix mai ningú a donar la cara, en canvi ahir van sortir “segurates” de sota les pedres. Deu ser la política informativa de la companyia...

Crònica dels actes

Galeria de fotos

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimarts, de febrer 13, 2007

Justícia espanyola? Intel·ligència militar?


Deia el gran Groucho Marx que el terme “intel·ligència militar” estava format per dos concepte contradictoris. Doncs bé, si hagués viscut darrerament a l’estat Espanyol ens hauria pogut delectar amb un repertori impressionant de frases celebres basades amb conceptes com ara “independència judicial” o “justícia espanyola”, ja que actualment tenen menys sentit que parlar de “tolerància talibà”.

Tenim dos casos recents que ens han permès visualitzar la magnitud de la tragèdia, el cas d’Iñaki de Juana, i el xou del Tribunal Constitucional i els recursos contra el que queda de l’estatut català.


Per començar centrem-nos avui amb els fets que envolten el cas De Juana Chaos Dic els fets perquè no necessitem fugir de l’objectivitat per visualitzar l’ús pervers que s’ha donat a l’ordenament jurídic. Perquè és realment pervers voler mantenir una persona a la presó que ja ha complert la pena per la que va ser condemnada (segons les lleis fetes pels propis espanyols, no ho oblidem) utilitzant per aquest fi la simple publicació de dos articles d’opinió ( 1 i 2). Articles, que per més que rellegeixo no soc capaç de detectar-hi ni les suposades amenaces ni l’enaltiment del terrorisme pel que finalment ha estat condemnat.


No caiguem en la trampa de creure que com finalment la pena amb que s’ha condemnat els fets ha estat de tres anys i mig, enfront la pena inicial de 12 anys (o les barbaritats que es van arribar a demanar que pujaven fins a 99 anys) , això minimitza o relativitza la gravetat del cas, ni que només se l'hagués condemnat a un dia el fons de la questió seria el mateix.

La realitat segueix sent que, impulsats per la venjança, tots els estaments polítics i judicials es van posar a treballar per tal de construir una acusació que impedís l’excarcelació d’Iñaki de Juana, i si la condemna havia de passar per sobre de la llibertat d’expressió doncs hi passa i punt. No oblidem tampoc que un dels primers a mobilitzar-se per buscar algun artifici que permetés allargar la condemna va ser el ministre de Justícia, Lopez Aguilar, membre del govern del talanteZP, si el mateix que havia de resoldre el conflicte basc i aprovar íntegrament l’estatut que aprovés el Parlament de Catalunya..

I condemnar això no significa donar suport als crims que va cometre, ni menysprear les víctimes i menys encara considerar que la pèrdua de vides humanes no sigui un fet d’una extrema gravetat. Simplement significa condemnar la transformació de la justícia en una eina arbitrària impulsada per les vísceres enlloc de per la racionalitat que l’hauria de regir en tot moment.

Quan la justícia deixar de fer de jutge i passar a fer de botxí és que realment alguna cosa no funciona, de fet fa molts anys moltes coses no funcionen a l’Estat Espanyol, però segurament necessitem casos com aquests perquè molta gent obri els ulls al veure com els jutges i polítics es treuen la careta.



Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que segueixin.
Willy De Brandt

Etiquetes de comentaris: , , ,